El Centre Passatge és un espai promogut per la Institució Teresiana

- on es vol viure la fe com a eix existencial,

- on se celebra amb joia i plenitud i

- on el compromís dels seus membres es viu en forma compartida.

PROJECTE CENTRE PASSATGE

L’expressió de qualsevol projecte humà ha de ser, per humà, abastable i inabastable alhora. Ha de donar resposta a la

necessitat de ”tocar-lo” de manera tangible i a la necessitat de percebre-ho com a horitzó que ens transcendeix.

Ha de ser concret i alhora utòpic [i].

També el projecte que es dóna una comunitat cristiana, ha d'estar construït sobre dos pilars: la Paraula de Déu,

com a expressió del seu pla salvífic, i els esdeveniments socials que viuen els pobles, els grups i les persones.

“La història no és una mera successió d’esdeveniments sinó l’espai on es realitza el pla de Déu”.

REFERÈNCIES QUE ORIENTEN EL PROJECTE DEL CENTRE PASSATGE (CP)

1- COMPROMÍS COM A CIUTADANS

     El Centre Passatge està immers en la societat catalana de la que forma part.

     El Centre Passatge es caracteritza per la continua lectura creient de la realitat social. La diversitat, tan cultural com

religiosa, i la pobresa creixent de molts dels nostres conciutadans, són notes característiques del temps actual.

    Aquestes realitats demanen al CENTRE PASSATGE : 

• Ser acollidor de la diversitat que aporten els moviments migratoris i  fer dialogables les diferents maneres de viure la fe cristiana.

• Obrir espais de diàleg amb persones i col·lectius d’altres  tradicions religioses, col·laborant així en la construcció d’una societat respectuosa amb les diferències.

• Oferir entorns en els quals la increença i la fe puguin dialogar i trobar-se, fent camí comú cap a un món més just, solidari i pacífic.

• Col·laborar amb altres en les iniciatives orientades a incidir en el canvi de les situacions generadores de pobresa i marginació.

• Ser solidària amb les persones que viuen situacions de marginació i/o pobresa.

2- PERTINENÇA ECLESIAL

     El Centre PASSATGE forma part de l’Església diocesana de Barcelona.

     El sentit de pertinença  del Centre Passatge és el reflex del sentit de pertinença eclesial. Aquesta pertinença la

vivim amb la fidelitat que neix del baptisme i, també, amb la llibertat d’esperit que el mateix Jesús va

manifestar al llarg de la seva vida terrena.

   Aquesta pertinença eclesial es concreta en la vinculació a la diòcesi acollint les seves  orientacions pastorals,

procurant participar en els espais eclesials organitzatius propers que li siguin adients i mantenint un diàleg

obert amb el bisbe.

3- ESPERITUALITAT I MISSIÓ ESPECÍFICA

    El Centre PASSATGE participa de l'espiritualitat i de la missió de la Institució Teresiana (IT)

    Va néixer a l’entorn de la IT com a expressió del desig de viure la fe de manera comunitària.

    El seu fonament és l’adhesió a Jesús i al seu programa[ii]. Ell és la referència tan en la vida de cada persona

       particular com en el dinamisme comunitari. Aquesta adhesió s’expressa i s’autentifica en la praxis quotidiana.

    El model de referència, com a estil de vida, és el dels primers cristians[iii] i la pregària i l’estudi  són la font

      què es nodreix la vida tant personal com comunitària. La comunitat s’edifica, creix i es consolida, quan celebra

      l’Eucaristia.

   La missió específica dels membres de la comunitat s’orienta a dialogar, com a creients, amb l'entorn social i

      cultural i a incidir-hi des d’una perspectiva socioeducativa.

4- TASCA COMUNA

   Tot respectant l’autonomia de funcionament de cada àmbit d’actuació la Comunitat del Centre PASSATGE, la fe

      viscuda dóna enfocament de sentit cristià a tot el conjunt de l’entitat.

   Són referències irrenunciables del dinamisme vital de la Comunitat del Centre PASSATGE els grups de joves i

      d’adults com a espais on compartir la fe i el dinamisme que d’ell neix.

   També la transmissió de la fe als infants que participen de la vida de la Comunitat del Centre PASSATGE.

Aquest estil de creença i de missió obliga al Centre PASSATGE a revisar contínuament la

seva vida i la seva activitat perquè, sense perdre la pròpia identitat, es mantingui obert als

nous reptes de la societat i a tot allò que aquests demanen de renovació i actualització a

l’Església.